MADRID, 20 Jul. (EUROPA PRESS)

Cada año en España se producen cerca de 16.000 muertes ligadas a la contaminación y se estima que si una ciudad de las dimensiones de Madrid o Barcelona redujera el nivel de contaminación al recomendado a nivel internacional, se disminuiría en 1.800 el número anual de ingresos hospitalarios por enfermedad cardiovascular y respiratoria y en 3.500 el número de muertes, según han informado este martes la Sociedad Española de Cardiología (SEC) y la Fundación Española del Corazón (FEC).

La SEC y la FEC han querido alertar de los perjuicios que la contaminación provoca sobre nuestra salud cardiovascular, dado que según un estudio del Centro de Investigación en Epidemiología Ambiental (Creal) de Barcelona, junto con investigadores de Suiza y de la Universidad del Sur de California, ha concluido que las personas que viven cerca de una autopista o una carretera altamente transitada, sufren un deterioro de las arterias el doble de rápido de las que viven en zonas menos contaminadas. En concreto, el grosor de sus arterias carótidas aumentó 5,5 micrómetros más por año.

“La polución es altamente nociva para la salud y en particular para las arterias, considerándose ya como un nuevo factor de riesgo cardiovascular para el que no hay otra solución más que intentar evitarla”, según ha explicado el presidente de la Sección de Cardiopatía Isquémica y Unidades Coronarias de la SEC, el doctor José A. Barrabés.

Asimismo, ha señalado que con frecuencia, las personas que más se ven afectadas por la contaminación ambiental son aquellas que presentan otros factores de riesgo cardiovascular como el colesterol elevado, la mala alimentación o el estrés.

Otros estudios experimentales han demostrado que “la contaminación tiene efectos nocivos inmediatos sobre el funcionamiento de nuestras arterias, empeorando la función endotelial”, es decir, reducen instantáneamente su capacidad vasodilatadora. Si la exposición se mantiene, “la polución podría provocar, a largo plazo, el engrosamiento y acumulación de grasas en las arterias y desembocar en una arteriosclerosis”, ha advertido el especialista.

Además, otra de las consecuencias negativas de la contaminación radica en el favorecimiento de la coagulabilidad de la sangre, aumentando el riesgo de padecer accidentes trombóticos agudos como el infarto de miocardio.

Por estos motivos, la SEC y la FEC recomiendan evitar vivir muy cerca de vías muy transitadas y, a poder ser, alejarnos de las grandes urbes con niveles de contaminación superiores a los recomendados por la Organización Mundial de la Salud (OMS), es decir, entre 25 y 30 microgramos de partículas nocivas por metro cúbico.

Fuente: europapress

Tal como establece norma europea UNE 100012, deben eliminarse los contaminantes de todas las superficies que están en contacto con el aire climatizado: Desde tomas del aire exterior hasta conducciones de retorno, climatizadores, conducciones de impulsión, rejillas y difusores, y todos los elementos que pueda haber en el sistema:

Limpieza de conductos
Los conductos de impulsión, retorno y extracción se limpian mediante la parcialización del tramo a limpiar por aspiradores de gran potencia que garantizan una depresión mínima de 5 Pa, una velocidad de aire de evacuación en conducto superior a 12 m/seg, y de filtros absolutos con un nivel de eficacia H13 (según Eurovent).

Limpieza de climatizadores
En este caso se elimina la suciedad instalada por acción física o química. Uno de los productos utilizados para este procedimiento es un desengrasante acuoso para uso en superficies duras. Biodegradable, no ataca los materiales empleados en las instalaciones. Tiene un color azulado, pH 11,5, es biodegradable y está registrado por la E.P.A. (Environmental Protection Agency).
Otros elementos utilizados en la limpieza de los climatizadores son la bandeja de condensación, bandejas de humectación, los ventiladores, los paneles, etc.

Difusores, registros y rejillas
En los sistemas de aire acondicionado los difusores, registros o rejillas se extraen para limpiarse.

Eliminación de olores
En el caso de existir problemas de olores, se utiliza opcionalmente una aplicación de un producto desodorizante y bactericida. Dicha aplicación elimina las partículas orgánicas en el aire.

Descontaminación de microorganismos
Asimismo, en caso que se produzca también una contaminación de los sistemas de climatización por microorganismos (bacterias, hongos, levaduras, etc.) se utilizan compuestos biocidas adecuados a la instalación y al problema que se aborda.

Fuente: Interenpresas

La qualitat de l’aire és un dels aspectes ambientals més preocupants per les seues conseqüències directes sobre la salut humana. A Europa, s’estima que tots els contaminants que respirem ens acurten la vida una mitjana de 9 mesos. I només a Barcelona, 3.500 morts anuals es podrien evitar reduint la pol·lució atmosfèrica als nivells que recomana l’OMS. A més, és la causa de diverses afeccions respiratòries (asma, infeccions, al·lèrgies), en infants i en adults.

Els nivells de partícules en suspensió i de diòxid de nitrogen (NO₂) són tan elevats que la normativa europea ni tan sols aspira, per ara, a poder-los limitar als que recomana l’Organització Mundial de la Salut. Els plans de qualitat de l’aire d’arreu el continent han aconseguit controlar la pol·lució d’origen industrial, però el problema radica en que la major part de les emissions provenen del trànsit de vehicles, sobretot dels de motor dièsel, que en els últims anys han crescut molt i que contaminen fins a deu vegades més que els de benzina.

La solució no resulta fàcil. En primer lloc, perquè no hi ha una recepta màgica. Però també perquè la implantació d’alguna de les mesures per pal·liar les emissions, que sempre implica limitar d’una o altra manera la circulació dels cotxes particulars, genera una forta oposició ciutadana. I això fa que als polítics els hi costi prendre la decisió. Però cal actuar. Per la salut de tots i per evitar les sancions europees.

I hi ha maneres de fer-ho. Aquests dies s’ha celebrat a Barcelona la Jornada europea de ciutats i regions per la millora de la qualitat de l’aire, on s’han exposat diverses experiències d’èxit en el control dels nivells de partícules i NO₂, des dels peatges urbans i les limitacions de velocitat a la creació de zones de baixes emissions i la potenciació del transport públic net.

Pagar per circular
Londres va ser la primera capital europea en implantar un sistema de peatge per entrar al centre de la ciutat, i el resultat ha estat la reducció de la circulació en un 50%. Estocolm el va posar en marxa durant el primer semestre de 2006 de manera experimental. El rebuig ciutadà, d’entrada, era molt elevat, però en acabar el pla pilot es va fer un referèndum sobre la seva continuïtat i va guanyar el sí. Des d’agost de 2007 hi ha 18 punts de control automàtic, amb càmeres d’identificació de matrícula, i uns preus d’entre un i sis euros per vehicle. Els caps de setmana i els dies festiu és gratuït

El resultat fins ara ha estat una reducció del 15% del trànsit i de les emissions, i un augment semblant del transport públic, que es va reforçar abans de posar en marxa el peatge. A més, la recaptació ha donat un superàvit de 60 milions d’euros, que en principi s’invertiran en la xarxa de vies urbanes i de transport públic.

Tot i els resultats, l’opció de pagar per circular -i contaminar- no convenç molts dels experts, perquè suposa donar carta blanca als qui tenen més diners en detriment dels qui no s’ho poden permetre.

Limitació de circulació al centre de la ciutat.
A Alemanya s’ha imposat el sistema de creació de zones de baixes emissions. És a dir, evitar la circulació dels vehicles que més contaminen pels centres de les ciutats i les àrees residencials. S’ha dissenyat un sistema d’enganxines de colors que identifiquen la categoria del vehicle (benzina, dièsel, amb o sense filtre, de càrrega o de passatgers…) i una normativa clara que especifica qui i quan pot circular. És el cas de Berlín, per exemple, on s’ha aconseguit d’aquesta manera que cada vegada hi hagi menys cotxes amb motor dièsel i s’han baixat les emissions un 10%. La clau, expliquen, rau en ser estrictes, no acceptar excepcions i aplicar les sancions previstes.

El sistema s’ha aplicat també a la República Txeca, a algunes ciutats de Suècia, i a Bolzano, la capital de la província italiana de Tirol del Sud, amb uns cent mil habitants. Allà hi registren uns nivells de contaminació molt elevats, sobre tot a l’hivern, quan escassegen els vents i s’estanquen els fums que els arriben de l’autopista que uneix Alemanya i Itàlia i que els passa a tocar. Com que a nivell local poden fer poc contra l’autopista, han decidit atacar les emissions pròpies. En una primera etapa van prohibir circular al centre de la població, entre novembre i març, totes les motos i els cotxes amb motors més vells. Amb això van baixar els nivells de partícules un 40%. Ara s’han sumat al sistema d’enganxines i, a més dels efectes directes, han aconseguit un gran nivell de sensibilització, que es nota sobretot en la tria dels models menys contaminants quan els ciutadans es compren un cotxe nou. A més, per potenciar el transport públic, ara és gratuït a tota la província per als majors de 70 anys, els nens i els estudiants universitaris.

Fuente: Sostenible